És possible avui un teatre polític? Existeix? Quines són les seves formes, estratègies i punts de vista? Quin paper s’atorga al públic? Davant un moment en què creixen els totalitarismes i les posicions extremes han envaït els mitjans de comunicació, volem reflexionar sobre la potència del teatre com a espai per a la crítica i sobre el seu poder transformador. Ens preguntem si el teatre pot oferir avui un espai de resistència a l’empenta d’un capitalisme neoliberal que sembla inabordable, ha penetrat en cada racó de la nostra subjectivitat i s’ha fet fort en les formes de producció i de gestió de la cultura i l’art. En aquesta societat virtual en què la tecnologia ocupa un centre inqüestionable i les xarxes socials sovint semblen la nostra primera via de comunicació, potser l’art teatral pot convertir-se en un espai privilegiat de renovació i de dissentiment precisament perquè en ell la trobada entre les persones és encara una raó sine qua non.

Últimos episodios del podcast Teatre i política

• 7/7 Sonia Arribas: Poder y comedia
• 6/7 Feliu Formosa i Joaquim Armengol: De Brecht a Brecht. El teatre polític d'ahir i d'avui
• 5/7 Joan Morey: Panòptic performance
• 4/7 Davide Carnevali: El públic i el seu teatre: creació, producció, programació
• 3/7 Santiago López Petit: Antonin Artaud i les ombres
• 2/7 Laila Ripoll: Teatro y memoria
• 1/7 Carlota Subirós: Representació de la política i política de la representació. Una lluita constant