El francés no es com el menorquí, tot i que es poden semblar. Menorca va tenir uns segles XVII i XVIII on molta gent estrangera va ocupar l'illa i que es va barrejar amb els illencs. En ocasions això ha provocat situacions absurdes i divertides que es poden veure en aquesta història. Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que
constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La
UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres
avantpassats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia
i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat.
En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i
menorquines com a poble.La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen
anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint
s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar.
Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del
temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany
d’aventura.Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais
indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i
en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden
ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el
just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i
definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques
fixes.La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la
tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la
rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret.
Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten
com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no
models genèrics com en les rondalles.







Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan
definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets
sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen
episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança.

Ver todos los episodios