Prou!, un relat de Graziela Lleonart i Escuer, finalista del Concurs de narrativa gastronòmica Es Molí de Foc. Un relat que comença així: Prou!, prou!, ja no puc més. Ja n'hi ha prou!Amb aquestes paraules i un fort cop de porta que va provocar un tremolor en les parets del senzill apartament, la Carme va donar per acabada la conversa amb l'Ernest. Estirada sobre el llit va deixar anar un reguerot de llàgrimes que no la deixaven escoltar ni els seus pensaments. Com havien arribat fins aquí? En quin moment varen perdre la màgia? I la pregunta que no voldria haver-se de fer mai: calia continuar? Feia massa temps que el dia a dia era un reguitzell de retrets i males cares, amenitzades amb presses per discutir i no escoltar. No, això no podia seguir.Mai hauria pensat a separar-se. Perquè ella estimava l'Ernest, almenys fins avui. Però ara ja no ho tenia clar. Ni tampoc tenia clar què soparien, i aquest detall, que podria semblar banal, en realitat era el nucli de la discussió.Ja feia temps que la Carme treballava en la botiga de roba més cèntrica del poble i també la que més vendes feia. Això implicava dedicar-hi les hores reglamentàries que marcava l'horari i molt sovint quedarse a passar caixa, cosa que provocava que arribés a casa cansada i molt més tard del que tocava. El problema, però, no era aquest sinó els efectes col·laterals que d'aquí se'n derivaven. Normalment quan arribava a casa el més calent per sopar era a l'aigüera i això automàticament implicava primer crits i després plors.Com era possible que l'Ernest pogués estar gairebé tota la tarda estiregassat en el sofà, tornant boig el comandament a distància de tant canviar de canal i no se li ocorregués, ni tan sols, descongelar qualcuna cosa per sopar?

Ver todos los episodios