Aquest relat comença així: Caminaven en silenci pel vesprejar del carrer de les Escoles, Ileument allunyats, com si els separés una mar de vent. Ella carregava un plat de truita de patata, tallada en quadradets i embolicada en paper de film; ell, el cap cot, endinsat en les ulleres de pasta, i les mans dins les butxaques de la caçadora de cuir negre.-No sé per què putes hem d'anar-hi-va dir ell.-Perquè són es nostres amics- va respondre ella, esquerdant el vidre del mutisme de l'hivern.-Es teus amics- va puntualitzar.-Torna a casa, idò.Va callar.-Però és que...-És que, què?-Ja saps que no se me dóna bé sa gent. No sé què dir-lis.-Que tornis a ca nostra, te dic-va cridar, assenyalant la direcció per la qual havien vingut.Ell va donar una passa cap enrere, observant el plat de truita de patata, que es balancejava a dreta i esquerra, esperant que un copet de tou de dits d'un dimoni decantés la balança cap a qualsevol banda.-Si vols que hi vagi tota sola, hi aniré tota sola. De totes maneres, mai m'acompanyes a ses coses on vull anar.-No, no, dona. T'acompany. T'acompany.-I si no saps què rallar amb sa gent, te poses a menjar i a beure com un porc, en un raconet, sense molestar ningú, com fas sempre. I tots contents.Laia Garcia narra aquest relat. 

Ver todos los episodios